DIA 4 (12 de maig de 2011)

Avui hem sortit de l’hotel Santillana a les 9:15h del matí cap al museu i les rèpliques de les coves d’Altamira. Avui fa núvol i plou però poquíssim. Hem arribat al museu amb cinc, deu minuts com a molt. Primer de tot hem vist una mica el museu, la primera part. A continuació ha vingut una guia i ens ha portat fins a les rèpliques, primer ens ha ensenyat un video d’introducció i després em entrat dins d’una sala amb les rèpliques i imatges que t’ensenyaven com vivien, després de la visita hem continuat veient el museu, i hem tornat cap a l’hotel. Allà, hem fet una gimcana que consistia en trobar una llocs amb l’ajuda d’una mapa i posar que era, per exemple: cas Quevedo o torre de Menino, teníem una hora, fins les 12h, i llavors tots junts, hem donat una volta per Santillana del mar, i hem vist el Claustre i la Colegiata. A les 15:30h hem tornat a sortir de l’hotel cap a unes altres coves, però aquestes coves no són d’art rupestre sinó d’estalactites i d’estalagmites, que són unes formacions de carbonat de calci en forma de punxa que poden sorgí de dalt cap a baix (estalactites) o de baix cap a dalt (estalagmites), i tota aquesta cova n’està plena. Per poder arribar a aquesta cova hem agut de pujar en un trenet que tenen especial per això. L’hem agafat a les 17:30h, al trajecte a durat uns tres minuts, aquest tren feia molt de soroll i no anava gaire ràpid. Durant tota la visita a les coves a sigut molt impressionant, però no es pot tocar res perquè triga milers d’anys a formar-se i potser si es treu una gota, retardes el procés encara més. Després de la visita, hem tornat a l’hotel i hem sopat.

La cova del “Soplao” que hem vist avui s’ha format igual que les altres coves de Cantàbria, és a dir, l’aigua desfà la roca calcària, i gràcies això l’aigua ha anat erosionant la roca i ha anat formant petits forats que amb el pas del temps es converteixen en coves grans i amples. Les formacions geològiques més importants són les famoses estalactites i estalagmites i algunes banderes (són estalactites en què la gota s’ha escorregut i les ha anat formant en forma de bandera. Aquestes coves van ser trobades gràcies a l’activitat minera en busca de glena (per obtenir plom) i blenda (per obtenir zinc), i per casualitat van descobrir la cova.

A la primera foto podem veure unes formes molt abstractes de les estalagmites. I a la segona foto podem veure les estalagmites amb banderes.

Com ja ho vaig explicar ahir i avui les coves es formen normalment en muntanyes de roca calcària. Aquesta roca té una característica molt important que és que es desfà amb l’aigua, i gràcies a ella s’han pogut formar les coves perquè l’aigua a anat erosionant la roca, s’han anat formant forats que s’han fet molt grans i en algunes més tard s’han anat formant les impressionants estalactites i estalagmites.

Els elements geològics més importants de les coves són les estalactites i les estalagmites. Són molt característiques de les coves de roca calcària perquè estan formades per l’acció de l’aigua de la pluja o del rius, que baixa per la roca i per culpa del fred es condensa i crea aquestes formacions.

A la cova de l’Altamira vivien homos sapiens sapiens que hi van habitar durant 9.000 anys perquè al final es va començar ensorrar, i els homos no hi anaven tant per por de quedar-se a dins.

Les pintures i les restes que es van trobar a la cova de l’Altamira pertanyen a l’època del Paleolític, el període Magdaleniense sobretot. Per exemple els bisons de la cova corresponen a 14.500 anys d’antiguitat i anteriorment havien dibuixat mans (22.000 anys d’antiguitat).

Els homos per dibuixar les pintures tenien una sèrie de tècniques o recursos. Per fer les formes dels animals aprofitaven el relleu de la cova. Per començar a dibuixar, primer de tot gravaven l’animal a la roca amb un tros de sílex. A continuació resseguien l’animal amb algun color, i finalment els hi donaven color amb un tros de pedra d’òxid de ferro pel color vermell i un tros de fusta cremada pel color negra.

Pintures d'Altamira (la sala gran on hi ha els bisons).

A les coves gairebé sempre hi representaven el bestiar que habitava a la zona on vivien. Els animals més trobats eren els que caçaven com per exemple cérvoles, bisons, cavalls, cérvols, cabres i mamuts. Però també pintaven molt les seves mans, on es pot veure que eren més robustes i fortes. Aquestes pintures no se saben amb quina finalitat es van pintar, però se suposa i es dedueix que ho feien com a ritual per millorar la cacera. També es creu que ho feien per imposar domini i perquè quedés clar que aquell era el seu territori. Però totes les teories coincideixen en que ho feien per alguna creença que tenien.

La Colegiata de Santa Juliana esta situada a Santillana del Mar (Cantàbria). Abans dels segle XII al terreny actual de la Colegiata hi havia un monestir, i a mitjans del segle XII van construir a sobre, l’actual església d’estil romànic.

La Colegiata de Santa Juliana és una església romànica. La porta es de fusta pintada de color negre. Esta dividida en parts simètriques i cada una conté unes estrelles, que varien segons la part. En total trobem 135 estrelles de sis puntes de metall repartides per tota la porta. Per sobre de la porta de fusta trobem set arcs que es van sobreposant (això és una característica molt típica del romànic). Sobre els arcs trobem una coberta en forma triangular que recorda molt els temple de la Grècia clàssica i que va ser afegida durant el Renaixement.

Colegiata de Santa Juliana