APÈNDIX

Cantàbria és un país situat al nord de la Península Ibèrica, pertany a Espanya com una comunitat autònoma, i és reconegut com a regió històrica en el seu Estatut d'Autonomia. Esta limitat a l'est amb el País Basc, al sud amb Castella i Lleó, a l'oest amb el Principat d'Astúries i al nord amb el mar Cantàbric. La capital d’aquesta regió és Santander (amb 183 mil habitants), i les principals poblacions estan a la zona litoral. Cantàbria és dividida en 102 municipis; cadascú posseeix varies localitats i aquestes diversos barris, i cada municipi esta governat per una ajuntament. L’economia es basa principalment en el sector terciar que ocupa el 63,3% de la població activa. La política de Cantàbria estableix tres institucions: el parlament de Cantàbria (principal institució d’autogovern), el president de Cantàbria (representació de la comunitat autònoma) i el govern de Cantàbria (òrgan encarregat de dirigir la política). L’ idioma oficial és el castellà, però hi ha dues llengües més sense reconeixement oficial, el muntanyès o el dialecte càntebra (es parlen a l’occiden i a les valls de Pas i Soba). Cantàbria és una regió muntanyenca i constanera, amb un important patrimoni natural. S'hi distingeixen dues àrees geogràfiques:

- La Marina: és una franja costanera de valls baixes, amplies i de formes suaus; d'una amplària de 10 km i amb una altitud menor als 500 m; limitada pel mar per mitjà d'una línia de rases litorals.

- La Muntanya: és una llarga barrera de muntanyes abruptes paral·lela al mar que forma part de la Serralade Cantàbrica. Es formada en major part per roca calcària afectada per fenòmens càrstics i que cobreixen la major part de Cantàbria. Els cims més alts es troben als Pics d'Europa superiors als 2.500m.

Mapa físic de Cantàbria

Mapa de les comarques de Cantàbria

Durant el viatge vam fer un recorregut a una velocitat, durant un temps determinat, parades, etc. I tot això es pot expressar en dues gràfiques:

En aquesta gràfica de distància-temps podem veure els diferents trams que hem anat fent durant tot el viatge, amb les parades i tot. Podem comprovar que l’estructura del viatge és viatge, parada, viatge, parada... però podem observar si anàvem a molta velocitat, que no és el cas perquè de mitjana anàvem a uns 80km aproximadament, fent trams molt sovint, cada una hora i mitja, dos més o menys.

En aquest altre gràfica podem observar la velocitat en que anàvem a cada tram. Si t’hi fixes, en els trams de descans la velocitat baixa en picat fins al zero perquè no ens movíem. I en el tram següent puja en picat, perquè a de passar de velocitat 0 a la velocitat mitjana d’aquell tram.