Avui hem sortit de l’hotel a les 9:20h del matí, una mica més d’hora que ahir, cap a Santander. El paisatge del viatge és el mateix que sempre, prats molt verds amb petits poblets i cases de pagès. Quan hem arribat a Santander hem anat directe al Museu Marítim del Cantàbric, on ens han explicat la història de la pesca i com a evolucionat, i també hem entrat al mini aquari del museu. Quan hem acabat de fer la visita, hem anat a donar una volta per Santander, hem vist: el Palau de la Magdalena, i “El Sardinero” i el Casino, des de l’autocar. Després hem agafat l’autocar cap a Santillana on hem dinat. I a les 15:45 ja estàvem una altra vegada dalt de l’autocar per anar a “las Cuevas del Castillo”. Per anar-hi, hem passat per l’autopista A-8 i E-70. La visita era molt interessant perquè hem entrat dins d’una cova amb plena d’estalactites i d’estalagmites de pedra, però el que ens ha ensenyat la guia era l’art rupestre que van pintar els prehistòrics fa milions d’anys, ha sigut fascinant! Durant tot el dia ha estat bastant ennuvolat i al final a mitja visita s’ha posat a ploure, però ens era igual perquè estàvem a dins de la cova, i l’únic que hem sentit són els trons. Per acabar hem tornat a agafar l’autocar i hem vingut cap a Santillana, hem arribat entre les 6:30h i les 6:50h. I per avui s’han acabat les visites, per tant, des de les 6:30 - 6:50 hem tingut temps lliure!!
Santander El clima de Cantàbria és oceànic i humit, amb estius frescos i hiverns suaus (però tot depèn de la latitud en que es troba). Tenen molta influència del mar, que els actua com a amortidor de les temperatures. Les precipitacions són molt abundants i el més normal és que estigui ennuvolat constantment. Les precipitacions se situen al voltant d’ entre 1000 mm i els 1200 mm anuals a les zones costaneres i al voltant dels 1600 mm a les zones més muntanyoses.
La costa del mar cantàbric també l’anomenen “La Marina”. Esta formada per valls baixes, amplies i de formes molt suaus. Aquesta terra trenca amb el mar de forma recta, formant abruptes. Dels accidents destaca la Badia de Santander (part litoral del mar cantàbric).
- Les marees existeixen gràcies a les forces que exerceixen el Sol i la Lluna sobre la Terra.
- Durant tot el dia hi ha quatre canvis de marees, dos plenamars (un al matí i un a la nit) i dos baixamars (un al matí i un altre a la nit). No sempre és a la mateixa hora, cada dia canvia a una hora diferent, però no té massa diferència.
- Aquí tenim un calendari de marees del ,es de maig del 2011:
- Quan hi ha marea baixo hi ha alguns animals que poden corre perill, perquè per exemple els peixos queden molt poc coberts i les aus se’ls poden menjar. I això també repercuteix als pescadors, perquè si estan pescant el mar i arriba la marea baixa es troben en què no poden sortir amb les seves barques, perquè no hi ha aigua o n’hi ha molt poqueta, i és que a Càntabria la marea baixa pot recular quilòmetres.
Marea mitjana (feia unes 2h estava en marea baixa)Avui com ja he dit hem anat al museu marítim i ens han explicat coses sobre la pesca i hem vist uns quants animals, els que m’han cridat més l’atenció ha sigut la morena i el lleó marí.
- La morena és un animal amb la pell gruixuda, la oca grossa i les dents agudes. La
seva talla mitjana és d’ entre 60 i 100 cm. El cos és musculós i allargat. El cap és robust, curt i de perfil convex. Les dents són llargues, fortes i agudes, estan disposades en una sola filera. El color és molt variable, però normalment és de color marró amb taques grogues o blanques irregulars. I la pell esta recoberta de mucositat.
seva talla mitjana és d’ entre 60 i 100 cm. El cos és musculós i allargat. El cap és robust, curt i de perfil convex. Les dents són llargues, fortes i agudes, estan disposades en una sola filera. El color és molt variable, però normalment és de color marró amb taques grogues o blanques irregulars. I la pell esta recoberta de mucositat.- El lleó marí és un mamífer que viu a zones amb temperatures baixes. Poden arribar els 2,5 m de
llargada. El cap és arrodonit, amb d'orelles curtes i ben separat del cos pel coll. Tenen potes posteriors que acaben en aletes, que es poden torçar per caminar millor. El nom prové de que els mascles tenen un pelatge diferent, amb una mena de crinera semblant a la dels lleons. I per seduir emeten un rugit greu.
Avui hem vist el Palau de la Magdalena, que concretament esta situat a la península de la Magdalena a Santander (Cantàbria). Es va construir entre els anys 1909 i 1911, en aquell moment va ser la residència d’estiu de la família del rei Alfons XIII fins el 1931.
El Palau va ser dissenyat pels arquitectes Javier González Riancho i Gonzalo Bringas Vega. Alhora de construir-la va tenir molta influència anglesa. Té abundància de xemeneies i finestrals molt grans, esta fet de pedra amb cobertes d’esquist. A l’interior destaquen alguns quadres d’interès de Benedito, Sorolla, etc. Es pot entrar per dues portes: una al Nord, per carruatges, i una altre al Sud que és la principal.
Palau de la Magdalena
El Palau va ser dissenyat pels arquitectes Javier González Riancho i Gonzalo Bringas Vega. Alhora de construir-la va tenir molta influència anglesa. Té abundància de xemeneies i finestrals molt grans, esta fet de pedra amb cobertes d’esquist. A l’interior destaquen alguns quadres d’interès de Benedito, Sorolla, etc. Es pot entrar per dues portes: una al Nord, per carruatges, i una altre al Sud que és la principal.
Palau de la Magdalena La majoria de coves que hi ha a Cantàbria s’han forma en zones de roca calcària. La roca calcària té una característica molt important que és que es desfà amb l’aigua, i gràcies a ella s’han pogut formar les coves perquè l’aigua a anat erosionant la roca, i més tard s’han anat formant les impressionants estalactites i estalagmites.
Els elements geològics més importants de les coves són les estalactites i les estalagmites. Que són molt característiques perquè estan formades per l’acció de l’aigua de la pluja o del rius, que baixa per la roca i per culpa del fred es condensa i crea aquestes formacions.
Les coves els prehistòrics les utilitzaven com a refugi de les amenaces exteriors, com el fred, els fenòmens meteorològics (pluja, neu, calamarsa...), els animals depredadors (aquesta funcionava al 50% de les vegades perquè podien entrar perfectament dins de les coves), i de les altres tribus prehistòriques.
La zona de la cova en que feien vida els prehistòrics era l’exterior (a l’entrada), que era mol àmplia i gran, però estaven aixoplugats.
A la cova del Castillo vivien els homos sapiens sapiens. La cova conté restes d’homos de del Paleolític inferior fins l’Edat del Bronze.
Les pintures trobades van des de del Paleolític inferior (fa uns 150.000 anys), fins a l’Edat del Bronze (fa uns 5.000 anys). S’han trobat més de 150 figures pintades, de mans, animals (com els bisons, les zebres, els cavalls...) i alguns signes que no se saben ben bé què signifiquen.
Pintures (cuevas del Castillo)
Els elements geològics més importants de les coves són les estalactites i les estalagmites. Que són molt característiques perquè estan formades per l’acció de l’aigua de la pluja o del rius, que baixa per la roca i per culpa del fred es condensa i crea aquestes formacions.
Les coves els prehistòrics les utilitzaven com a refugi de les amenaces exteriors, com el fred, els fenòmens meteorològics (pluja, neu, calamarsa...), els animals depredadors (aquesta funcionava al 50% de les vegades perquè podien entrar perfectament dins de les coves), i de les altres tribus prehistòriques.
La zona de la cova en que feien vida els prehistòrics era l’exterior (a l’entrada), que era mol àmplia i gran, però estaven aixoplugats.
A la cova del Castillo vivien els homos sapiens sapiens. La cova conté restes d’homos de del Paleolític inferior fins l’Edat del Bronze.
Les pintures trobades van des de del Paleolític inferior (fa uns 150.000 anys), fins a l’Edat del Bronze (fa uns 5.000 anys). S’han trobat més de 150 figures pintades, de mans, animals (com els bisons, les zebres, els cavalls...) i alguns signes que no se saben ben bé què signifiquen.
Pintures (cuevas del Castillo)Per fer les pintures de les coves primer de tot has de dibuixar el contorn de la figura, és a dir, gravar-lo (amb un tros de sílex) i a continuació resseguir-ho amb algun color i finalment pintar el dibuix. Els colors més comuns eren el vermell fet amb òxid de ferro i el negra amb fusta cremada. Pintaven amb la mà o amb instrument semblant a la brotxa actual. Moltes vegades per fet els dibuixos aprofitaven la forma i l’estructura de la cova, línies, forats, etc.
Les pintures de les coves no se saben amb quina finalitat es van pintar, però se suposa i es dedueix que ho feien com a ritual per millorar la cacera. També es creu que ho feien per imposar domini i perquè quedés clar que aquell era el seu territori. Però totes les teories coincideixen en que ho feien per alguna creença que tenien.
Les pintures de les coves no se saben amb quina finalitat es van pintar, però se suposa i es dedueix que ho feien com a ritual per millorar la cacera. També es creu que ho feien per imposar domini i perquè quedés clar que aquell era el seu territori. Però totes les teories coincideixen en que ho feien per alguna creença que tenien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada