DIA 2 (10 de maig de 2011)

Avui fa molt bon dia, amb un sol preciós. A les 9:30h del matí hem sortit de l’hotel cap a “los Picos d’Europa” en direcció Astúries. Tota la vegetació que hem vist durant el viatge era molt verda i amb molts camps, i molts d’ells tenien bestiar com: vaques, cavalls, ovelles o cabres. També hi havia poblets amb moltes cases de pagès, com per exemple el d’Unquera. I a part de tot això, boscos molt grans d’eucaliptus. Quan hem començat a recórrer el congost del “Desfiladero de la Hermida” han començat a venir unes corbes molt seguides que marejaven una mica a bastanta gent. Aquest congost fa uns 25 o 30 km de llargada, comença a Astúries i arriba aproximadament fins a Potes. Al costat de la carretera s’aixequen unes muntanyes amb molt de pendent i bastant de verd, el riu que passa entre les muntanyes s’anomena Deva, que és una mica estret, però amb alguns trams més amples. En general porta bastant cabal d’aigua amb rapidesa. El paisatge del congost és molt bonic i amb el dia preciós que feia encara ho era més, llàstima de les corbes. Una de les curiositats de les muntanyes que s’aixequen al costat del riu és que hi ha unes coves que es fan servir per fermentar formatge. Quan s’estan a punt d’acabar els 25 o 30 km, s’arriba a la vall de Liebana on hi ha uns camps verdíssims, i si mires cap a la dreta es poden observar “los Picos d’Europa”. A la vall hi ha petits poblets com per exemple Ojedo o Potes. Quan la vall s’acaba es tornen a aixecar muntanyes, però no tant altes com les del congost, sinó com turonets, i amb arbres molt verds. Cada vegada es veien més a prop “los Picos d’Europa”. A les 11:50h hem arribat a Fuente Dé per agafar el telefèric. Quan arribes a dalt es pot observar que les muntanyes estan palades, amb poc verd i hi ha neu. Al baixar del telefèric, hem anat a dinar a Ojedo (al costat de Potes). Al acabar, hem agafat l’autocar i hem anat a donar una volta i visitar Sotama i Comillas. I per suposat hem agafat l’autocar per anar a l’hotel Santillana del Mar a sopar i a dormir.

A la primera foto es pot veure el paisatge del "desfiladero de la hermida" amb una casa, a la segona foto surt el riu Deva que és el creador d'aquest congost, a la tercera tenim el cartell del telefèric de Fuene Dé per pujar a "los Picos de Europa", el quart podem veure e telefèric des de dalt i a la cinquena "los Picos de Europa".

Avui com he dit abans, hem anat a “los Picos de Europa” i a part de quedar-me meravellada per les vistes, he descobert i he aprés moltes coses. “Los Picos de Europa” va ser el primer parc natural de l’Estat Espanyol. Estan dividits en tres massissos: central (entre els rius Cares i Duje), oriental (entre els rius Duje i Deva, és el més petit) i occidental (entre els rius Sella i Dobra). Estan formats per roca calcària i alguns dels minerals més importants són: la galena, la goethita, la greenockita, la malaquita, la pirolusita, la azurita, la calcita, el cinabri, la esfalerita i la flourita. A l’hivern neva molt, i a causa d’això la temporada del desgel els rius tenen molt de cabal, i és converteix en l’element més important perquè ha format tots els congostos. Quan hi ha tanta aigua, una bona part d’ella es filtra per les muntanyes, llavors aquesta aigua barrejada amb calcària forma uns pous dins de les muntanyes (els avencs), llavors aquesta aigua cau en forma d’estalactites i d’estalagmites, però tot això tarda en formar-se més de 45 milions d’anys. Els llacs dels Pics són posteriors, abans no existien. A dalt de tot de les muntanyes hi ha molt po

ca aigua líquida perquè o es filtra, o esta congelada. Les regions de Cantàbria, Lleó i Astúries estan envoltades de muntanyes, i el seu pic més alt és el de Torre Cerredo, i aquí teniu un mapa amb els pics més importants que hi ha al massís central dels Pics d’Europa.

Avui per anar cap a “los Picos de Europa” hem passat per un congost (el Desfiladero de la hermida). Els congostos es formen quan el gel i la neu de les muntanyes es fon, llavors comença a baixar amb força per la muntanya i va trencant trossos de la muntanya, i forma uns forats o unes valls, que les anomenem congostos. En castellà són “los desfiladeros”. Alguns exemples de congostos dels Pics d’Europa són: el Desfiladero del Cares i Desfiladero de la Hermida.

Una de les coses més maques de “los Picos de Europa” és la vegetació que avui hem pogut contemplar. La vegetació és molt variada gràcies a la distància al mar, perquè pot tenir tan vegetació atlàntica (a la zona alta de la muntanya) com de mediterrània (a la zona baixa). En general a les parts més altes de les muntanyes estan nues, és a

partir dels 800m cap a baix que comencen a haver-hi boscos. Els arbres més importants i que predominen són: colino (part de la muntanya més baixa), montà (la part mitjana una mica cap avall), subalpí (part mitjana bastant elevada) i alpí (part més alta). I la flora de les parts més altes és la de pedregars. La diferència entre la vegetació de les diferents estacions és bastant gran. A l’hivern, tot esta nevat i costa veure verd perquè els arbres tenen poca fulla i a més estan coberts de neu; a la primavera, els arbres creixen plou molt i tot es torna molt verd (res en comparació de l’hivern); a l’estiu, tot continua estan molt verd, hi ha més llum, però les plantes es comencen a enrogir; i a la tardor, tots els arbres, arbustos i algunes plantes es tornen d’un color entre rogenc i marró, però encara amb una mica de verd.

En aquestes quatre fotos es veu la diferència entre les quatre estacions de l'any. La primera és a l'hivern, la segona és a la primavera, la tercera és a l'estiu i la quarta a la tardor.

A part de la vegetació, la fauna de “los Picos d’Europa” també és molt variada gràcies a la diversitat de vegetació, perquè com més llocs diferents hi hagin per viure més animals podran anar. L’animal més destacat és l’isard a les zones altes, per la seva sorprenent agilitat per el terreny rocós i que pot arribar unes zones molt, molt altes. En zones més accessibles podem trobar el cabirol, el cérvol, el senglar, la guineu, l’ós i el llop, espacialment es poden veure la guineu i el senglar perquè estan acostumats a l’home, en comparació de l’ós que gairebé és impossible. A les zones més baixes hi ha moltes ovelles i vaques sobretot. En els rius la llúdriga, la merla d’aigua, el blauet, el salmó atlàntic i la truita. Els rius que tinguin aigua pura és molt provable trobar-hi un animal, l’almesquera, s’assembla molt a una rata i té els ulls amag

ats per submergir-se millor i el pèl ben posat per no agafar una hipotèrmia. En zones amb molta humitat hi ha moltes salamandres, la més important és la salamandra cuallarga que és molt difícil de veure i pot ser verinosa. Hi ha més de 100 tipus d’aus, però destaquen els rapinyaires com: l’àliga reial, l’àliga marcenca, l’aufrany, el voltor comú i el trencalòs. Una de les aus més maques és l’au “uroguayo” que esta en perill d’extinsió i no es podrà salvar.

En aquesta foto podem observar un isard a alta muntanya.

A la tarda, hem anat a Comillas i hem vist dos edificis importants: el Palacio de Sobrellano esta situat a Comillas en un parc gran molt verd, al costat del Capricho de Gaudí. Va ser

una obra de Joan Martorell. És un edifici molt gran d’estil neogòtic amb mobles de Gaudí i pintures de Eduardo Llorens a l’interior, i a l’exterior escultures de Joan Roig. Es va acabar de construir l’any 1888. Al costat del palau hi ha una capella, també gòtica, i igual que el palau amb mobles d’en Gaudí i escultures modernistes de Joan Roig. I el Capricho de Gaudí també esta situat a Comillas. Construït per l’arquitecte Antoni Gaudí. Aquesta casa va ser encarregada per el Marqués de Comillas que era molt amic de Gaudí. Al principi la casa no estava valorada (encara que fos una obra d’art), però poc a poc quan Gaudí es va anar fent famós, el preu de la casa va pujar moltíssim, llavors com que la casa era de Cantàbria i necessitava diners va decidir vendre-la als Japonesos per molts milions de pecetes. Però alhora de fer el trasllat pedra a pedra, Cantàbria va dir que no es podia fer perquè era massa valuosa. I van decidir deixar-la a Cantàbria i construir un restaurant Japonès perquè així abans de visitar la casa has de menjar en aquell restaurant i poder beneficiar-se els Japonesos.
La primera foto és el "Palacio de Sobrellano" i la segona el "Capricho de Gaudí".

D’aquestes dues obres la que m’ha cridat més l’atenció ha sigut la del Capricho que és una obra de Gaudí. La va construir paral·lelament a la Casa Vicens de Barcelona, i tan amb una com amb l’altre es va inspirar en un projecte que havia fet durant els seus estudis. La planta de la casa és allargada i amb una superfície de 15 X 36 m2. Té un soterrani, una planta i unes golfes, i una torre cilíndrica a una cantonada. El saló principal té un ampli finestral. En tema de decoració es fa servir molt el gira-sol combinat amb el cadirat, el maó, el ferro i la ceràmica. Va aplicar molt de color a la casa amb la combinació de la ceràmica verda amb la pedra i el maó en tons vermells i grocs. El 1977 van restaura unes teules àrabs de la teulada. Com he dit abans el 1969 es va considerar un interès cultural, el 1985 es va construir el restaurant, el 1992 el restaurant va canviar de propietari i el 2009 el restaurant va tancar.

Els materials més importants del Capricho, com he explicat abans, van ser sobretot: la ceràmica, el maó i el ferro forjat.

Els dos arquitectes més importants que van construir aquestes obres van ser Gaudí i Martorell:

Antoni Gaudí que va néixer a Riudoms el 25 de juny de 1852 i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1926. És el màxim representant de la figura catalana i se’l coneix arreu del món. El seu para era artesà calderer (fabricava per exemple serpentines per la destil·lació de l’alcohol. El 1869 va començar els seus estudis a la Facultat de Ciències de Barcelona (Filosofia i Economia), era un alumne brillant i l’any 1878 va construir la seva primera obra de la seva carrera, una vitrina de roure. Gaudí va trencar l’estil neoclàssic i neoromànic (estaven barrejats), i va començar amb el Modernisme. El modernisme feia servir molt les arts decoratives i barrejava l’estructura (de l’edifici) amb la decoració. Els edificis de Gaudí estan basats en la naturalesa i a causa d’això agafa formes fantasmagòriques i retorçades, la seva primera obra amb aquestes característiques va ser el Palau Güell entre els anys 1885 i 1891. I la seva obra més emblemàtica va ser la Sagrada Família de Barcelona, encara no acabada. El projecte va començar amb José Villar el 1867 i el 1883 Gaudí si va afegir. I l’any 1926 es va aturar la construcció per la mort de Gaudí atropellat per un tramvia, amb 74 anys. Però el cap d’uns quants anys, després de la guerra civil, es va continuar construint, amb més dificultat perquè uns plànols es van cremar i una part de l’edifici el van enderrocar. Però poc a poc es va construint, i avui dia van per la cúpula central.

Joan Martorell va néixer el 1833 i va morir el 1906. Va ser un mestre d’obres i un arquitecte de l’escola de Barcelona. Era un home molt religiós, i impulsor del cercle artístic de Sant Lluc. El seu estil era purament goticista. Les seves obres més importants són: el convent de les Adoratrius (de Barcelona, 1874) i el convent de les Saleses (també de Barcelona, 1889). I a part d’aquestes dues obres n’ha fet moltes més també importants com: el monoment de Joan Güell, la casa del marqués de Robert, l’església Parroquial de Portbou, el Palau de Sobrellano i moltes coses més.