Avui per anar cap a “los Picos de Europa” hem passat per un congost (el Desfiladero de la hermida). Els congostos es formen quan el gel i la neu de les muntanyes es fon, llavors comença a baixar amb força per la muntanya i va trencant trossos de la muntanya, i forma uns forats o unes valls, que les anomenem congostos. En castellà són “los desfiladeros”. Alguns exemples de congostos dels Pics d’Europa són: el Desfiladero del Cares i Desfiladero de la Hermida.
Una de les coses més maques de “los Picos de Europa” és la vegetació que avui hem pogut contemplar. La vegetació és molt variada gràcies a la distància al mar, perquè pot tenir tan vegetació atlàntica (a la zona alta de la muntanya) com de mediterrània (a la zona baixa). En general a les parts més altes de les muntanyes estan nues, és a
partir dels 800m cap a baix que comencen a haver-hi boscos. Els arbres més importants i que predominen són: colino (part de la muntanya més baixa), montà (la part mitjana una mica cap avall), subalpí (part mitjana bastant elevada) i alpí (part més alta). I la flora de les parts més altes és la de pedregars. La diferència entre la vegetació de les diferents estacions és bastant gran. A l’hivern, tot esta nevat i costa veure verd perquè els arbres tenen poca fulla i a més estan coberts de neu; a la primavera, els arbres creixen plou molt i tot es torna molt verd (res en comparació de l’hivern); a l’estiu, tot continua estan molt verd, hi ha més llum, però les plantes es comencen a enrogir; i a la tardor, tots els arbres, arbustos i algunes plantes es tornen d’un color entre rogenc i marró, però encara amb una mica de verd.

En aquestes quatre fotos es veu la diferència entre les quatre estacions de l'any. La primera és a l'hivern, la segona és a la primavera, la tercera és a l'estiu i la quarta a la tardor.
A part de la vegetació, la fauna de “los Picos d’Europa” també és molt variada gràcies a la diversitat de vegetació, perquè com més llocs diferents hi hagin per viure més animals podran anar. L’animal més destacat és l’isard a les zones altes, per la seva sorprenent agilitat per el terreny rocós i que pot arribar unes zones molt, molt altes. En zones més accessibles podem trobar el cabirol, el cérvol, el senglar, la guineu, l’ós i el llop, espacialment es poden veure la guineu i el senglar perquè estan acostumats a l’home, en comparació de l’ós que gairebé és impossible. A les zones més baixes hi ha moltes ovelles i vaques sobretot. En els rius la llúdriga, la merla d’aigua, el blauet, el salmó atlàntic i la truita. Els rius que tinguin aigua pura és molt provable trobar-hi un animal, l’almesquera, s’assembla molt a una rata i té els ulls amag
La primera foto és el "Palacio de Sobrellano" i la segona el "Capricho de Gaudí". D’aquestes dues obres la que m’ha cridat més l’atenció ha sigut la del Capricho que és una obra de Gaudí. La va construir paral·lelament a la Casa Vicens de Barcelona, i tan amb una com amb l’altre es va inspirar en un projecte que havia fet durant els seus estudis. La planta de la casa és allargada i amb una superfície de 15 X 36 m2. Té un soterrani, una planta i unes golfes, i una torre cilíndrica a una cantonada. El saló principal té un ampli finestral. En tema de decoració es fa servir molt el gira-sol combinat amb el cadirat, el maó, el ferro i la ceràmica. Va aplicar molt de color a la casa amb la combinació de la ceràmica verda amb la pedra i el maó en tons vermells i grocs. El 1977 van restaura unes teules àrabs de la teulada. Com he dit abans el 1969 es va considerar un interès cultural, el 1985 es va construir el restaurant, el 1992 el restaurant va canviar de propietari i el 2009 el restaurant va tancar.
Els materials més importants del Capricho, com he explicat abans, van ser sobretot: la ceràmica, el maó i el ferro forjat.
Els dos arquitectes més importants que van construir aquestes obres van ser Gaudí i Martorell:

Antoni Gaudí que va néixer a Riudoms el 25 de juny de 1852 i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1926. És el màxim representant de la figura catalana i se’l coneix arreu del món. El seu para era artesà calderer (fabricava per exemple serpentines per la destil·lació de l’alcohol. El 1869 va començar els seus estudis a la Facultat de Ciències de Barcelona (Filosofia i Economia), era un alumne brillant i l’any 1878 va construir la seva primera obra de la seva carrera, una vitrina de roure. Gaudí va trencar l’estil neoclàssic i neoromànic (estaven barrejats), i va començar amb el Modernisme. El modernisme feia servir molt les arts decoratives i barrejava l’estructura (de l’edifici) amb la decoració. Els edificis de Gaudí estan basats en la naturalesa i a causa d’això agafa formes fantasmagòriques i retorçades, la seva primera obra amb aquestes característiques va ser el Palau Güell entre els anys 1885 i 1891. I la seva obra més emblemàtica va ser la Sagrada Família de Barcelona, encara no acabada. El projecte va començar amb José Villar el 1867 i el 1883 Gaudí si va afegir. I l’any 1926 es va aturar la construcció per la mort de Gaudí atropellat per un tramvia, amb 74 anys. Però el cap d’uns quants anys, després de la guerra civil, es va continuar construint, amb més dificultat perquè uns plànols es van cremar i una part de l’edifici el van enderrocar. Però poc a poc es va construint, i avui dia van per la cúpula central.

Joan Martorell va néixer el 1833 i va morir el 1906. Va ser un mestre d’obres i un arquitecte de l’escola de Barcelona. Era un home molt religiós, i impulsor del cercle artístic de Sant Lluc. El seu estil era purament goticista. Les seves obres més importants són: el convent de les Adoratrius (de Barcelona, 1874) i el convent de les Saleses (també de Barcelona, 1889). I a part d’aquestes dues obres n’ha fet moltes més també importants com: el monoment de Joan Güell, la casa del marqués de Robert, l’església Parroquial de Portbou, el Palau de Sobrellano i moltes coses més.





Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada